Vés al contingut

Desenvolupament i recerca de medicaments contra la Covid-19

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El desenvolupament i recerca de fàrmacs contra la COVID-19 té per objectiu desenvolupar medicaments terapèutics preventius de la COVID-19 o que n'alleugerien la gravetat. Des de principis del 2020 fins al 2021, diversos centenars de companyies farmacèutiques, empreses de biotecnologia, grups de recerca universitaris i organitzacions sanitàries estaven desenvolupant més de 600 teràpies potencials per a la COVID-19 en diverses etapes de la investigació preclínica o clínica,[1] amb 391 candidats terapèutics en assaigs clínics, el gener de 2021.[2]

L'Organització Mundial de la Salut (OMS),[3] Agència Europea de Medicaments (AEM),[4] l'FDA dels Estats Units,[5] i el govern xinès i fabricants de medicaments[6][7] es coordinaven amb acadèmics i investigadors de la indústria per accelerar el desenvolupament de vacunes, fàrmacs antivírics i teràpies postinfecció.[8][9][10][11] La plataforma de registre clínic internacional d'assaigs clínics de l'OMS va registrar 536 estudis clínics per desenvolupar teràpies postinfecció per a infeccions per COVID-19,[12][13] amb nombrosos compostos antivirals establerts per al tractament d'altres infeccions en investigacions clíniques a reutilitzar.[8][14][15][16][17]

Al març, l'OMS va iniciar l'assaig clínic Solidaritat a 10 països, on va inscriure milers de persones infectades amb COVID-19 per avaluar els efectes del tractament de quatre compostos antivirals existents amb la major promesa d'eficàcia.[3][18] Es va establir una revisió dinàmica i sistemàtica a l'abril de 2020 per fer un seguiment del progrés dels assaigs clínics registrats per a vacunes COVID-19 i medicaments terapèutics candidats.[13]

El desenvolupament de fàrmacs és un procés de diversos passos, que normalment requereix més de cinc anys per garantir la seguretat i l'eficàcia del nou compost.[19] Diverses agències reguladores nacionals, com l'AEM i l'FDA, van aprovar procediments per agilitzar les proves clíniques.[5][20] El juny de 2021, dotzenes de possibles teràpies postinfecció es trobaven a l'etapa final de les proves humanes (assajos clínics de fase III-IV).[21][3][16]

Tractaments en investigació

[modifica]

Fàrmacs

[modifica]

Durant les primeres setmanes posteriors a l'inici de la pandèmia es desenvoluparen uns 30 estudis clínics per valorar l'efectivitat de diversos fàrmacs ja existents,[22][23] mentre que pocs mesos després la xifra era de molts centenars, la major part d'ells centrats en la determinació dels efectes de 15 medicaments contra la infecció:[24]

Antivírics

[modifica]

Contra la tempesta de citocines

[modifica]

La tempesta de citocines, un trastorn que pot posar en perill la vida, pot ser una complicació en les etapes avançades de la COVID-19 greu. Les persones amb condiciones preexistents causants d'un estat d'inflamació crònica són proclius a desenvolupar-la.[60] Contra aquesta reacció immunitària hi ha:

  • Cloroquina (EFG, Resochin) i hidroxicloroquina (EFG, Dolquine), uns antipalúdics[53][47] amb els quals ja s'havien fet experiments en el camp de la recerca antivírica abans de la pandèmia.[61] Al 3 d'abril de 2020 uns estudis sobre l'eficàcia de la hidroxicloroquina mostraren poca millora o nul·la millora,[62][63] altra que seria efectiva en les fases avançades,.[64] Un ampli estudi analític del seu ús durant aquesta pandèmia mostrà un augment de la mortalitat i la morbiditat, juntament amb efectes secundaris, associat a macròlids o no.[65] Basant-se en les seves dades, l'OMS va anunciar la retirada temporal de la hidroxicloroquina dels seus assaigs globals de tractaments contra la COVID-19 el 25 de maig de 2020 per problemes de seguretat,[66][67] una mesura rectificada pocs dies més tard[68] davant de la sospita de falsedat de l'estudi.[69][70] El 22 de juny, l'AEMPS va anunciar l'adopció de mesures restrictives respecte als assajos amb aquest medicament autoritzats a l'Estat espanyol arrel de la pandèmia.[71] Un estudi fet a Catalunya no va mostrar efectivitat en els casos de COVID lleuger.[72] Al novembre de 2020, els Instituts Nacionals de Salut dels EUA manifestaven formalment que el medicament no proporciona cap benefici clínic als pacients hospitalitzats.[73]
  • Interferó tipus III.[74]
  • Interferó tipus I.[75]
  • Dexametasona. El 16 de juny de 2020 es van anunciar els resultats preliminars (no publicats) d'un estudi de la Universitat d'Oxford indicant que millora les taxes de supervivència dels pacients hospitalitzats amb COVID-19, però només per als que reben oxigen o precisen un respirador.[76] L'administració de dexametasona de forma precoç i durant un curt període a una sèrie de 21 malalts estatunidencs amb pneumònia, PCR elevada i hipoxèmia important fou beneficiosa per a la majoria d'ells (71%).[77] Un estudi xinés anterior sobre els resultats de l'ús de monodosis controlades de metilprednisolona (un altre esteroide del mateix grup farmacològic, però amb un temps d'acció més breu), també obtinguts d'una cohort de pocs pacients sotmesos a ventilació mecànica pel seu estat crític, sembla confirmar l'eficàcia dels glucocorticoides sistèmics per tractar en un entorn hospitalari a algunes de les persones que tenen un pronòstic dolent.[78]
  • Antagonistes dels receptors adrenèrgics alfa-1.[79]
  • Anticossos monoclonals:
    • Tocilizumab (Roactembra), un immunosupressor.[80][81][82] Fins a la data, no hi ha proves controlades aleatòries que indiquin que sigui un tractament eficaç per a la tempesta. Però hi ha un estudi que assenyala que podria ser útil.[83]
    • Lenzilumab,[84] que actuaria contra el factor estimulant de colònies de granulòcits i macròfags 2, factor que es veu incrementat en els pacients hospitalitzats per COVID.[85]
    • Infliximab (Flixabi, Inflectra, Remicade, Remsima, Zessly),[86] tot i que ara per ara hi ha molt poca experiència d'ús d'aquest anticós monoclonal quimèric anti-TNF en malalts de COVID-19, els resultats del tractament experimental endovenós amb una única dosi del fàrmac (5 mg/kg de pes corporal) en una curta sèrie de pacients crítics ha obtingut la millora clínica de quasi tots ells.[87]
    • Anakinra (Kineret), diversos estudis indiquen que l'administració endovenosa o subcutània d'aquest biofàrmac a dosis altes en pacients greus és beneficiosa, ja que augmenta la seva supervivència i disminueix el temps d'ús de ventilació mecànica sense provocar efectes secundaris d'importància.[88][89]
    • Bamlanivimab (LY-CoV555):[90] Aquest anticòs dirigit a neutralitzar funcionalment la proteïna S del virus,[91] ha estat aprovat als EUA amb caràcter d'urgència per administrar-lo a individus diagnosticats de COVID-19 que tenen dotze anys o més i pesen com a mínim 40 Kg i que presenten un risc elevat de progressar cap a COVID-19 greu o hospitalització.[92] Això inclou aquells que tinguin 65 anys o més o que tinguin certes malalties cròniques.[92]

Teràpia amb immunoglobulines

[modifica]

S'està investigant la transferència d'immunoglobulines (=anticossos) purificades i concentrades produïdes pels sistemes immunitaris dels que s'han recuperat de COVID-19 a pacients amb la COVID-19 com a mètode d'immunització passiva.[93][94] Aquesta estratègia es va provar per a la SARS amb resultats no concloents.[93] La neutralització viral és el mecanisme d'acció previst pel qual la teràpia amb anticossos passius pot mediar en la defensa contra el SARS-CoV-2.[95] Tanmateix, poden ser possibles altres mecanismes, com la citotoxicitat mediada per cèl·lules dependents dels anticossos i/o la fagocitosi.[93] Altres formes de teràpia amb anticossos passius, per exemple amb anticossos monoclonals fabricats en laboratori, estan en desenvolupament.[93] Seguint aquesta línia de recerca, s'ha comprovat que un anticòs monoclonal de nom 47D11 dirigit als receptors ACE2 i conegut anteriorment 

pels seus efectes contra el SARS-CoV, també té la capacitat de bloquejar l'activitat del SARS-Cov-2 en cultius cel·lulars.[96] Es podria augmentar la producció de sèrum convalescent, que consisteix en la part líquida de la sang procedent de pacients recuperats i que conté anticossos específics d'aquest virus,[97] almenys per aconseguir una immunització a curt termini contra la malaltia.[98] A 19 d'agost de 2020, vuit anticossos neutralitzants dirigits a la proteïna S (anomenada en anglès -per la seva morfologia ultrestructural- Spike: espiga, punxa) del SARS-CoV-2[99] han entrat en estudis clínics.[100]

Vacuna BCG

[modifica]

Els investigadors han estudiat la vacuna BCG per a una possible protecció inespecífica contra la COVID-19 després d'observar que la mortalitat i la gravetat de la malaltia han estat menors als països en desenvolupament. L'OMS adverteix que hi ha molts factors que poden afectar aquestes observacions.[101] En assaigs controlats aleatoris, aquesta vacuna si ha demostrat protecció inespecífica contra altres infeccions respiratòries.[102] S'ha observat que els treballadors sanitaris prèviament vacunats presenten una seroprevalença d'IgG anti-SARS-CoV-2 significativament menor i menys símptomes clínics associats a la COVID-19 en comparació amb els no vacunats.[103]

Actualment no hi ha prou evidència que permeti concloure que la vacuna BCG és eficaç per protegir-se contra el COVID-19.[104] Hi ha estudis en marxa.[105][106]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Biopharma products in development for COVID-19». BioWorld, 02-11-2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
  2. ↑ «COVID-19 vaccine and therapeutics tracker». BioRender, 15-01-2021. [Consulta: 18 gener 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Kupferschmidt, Kai; Cohen, Jon «WHO launches global megatrial of the four most promising coronavirus treatments». Science Magazine, 22-03-2020. DOI: 10.1126/science.abb8497 [Consulta: 27 març 2020].
  4. ↑ «First regulatory workshop on COVID-19 facilitates global collaboration on vaccine development». European Medicines Agency, 18-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 U.S. Food and Drug Administration (FDA) (19 març 2020). "Coronavirus (COVID-19) Update: FDA Continues to Facilitate Development of Treatments". Nota de premsa.
  6. ↑ «China approves first anti-viral drug against coronavirus Covid-19». Clinical Trials Arena, 18-02-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  7. ↑ «Chinese Vaccine Approved for Human Testing at Virus Epicenter». Bloomberg News, 19-03-2020 [Consulta: 21 març 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 «COVID-19, an emerging coronavirus infection: advances and prospects in designing and developing vaccines, immunotherapeutics, and therapeutics». Human Vaccines & Immunotherapeutics, 16, 6, 3-2020, pàg. 1232–1238. DOI: 10.1080/21645515.2020.1735227. PMC: 7103671. PMID: 32186952.
  9. ↑ «Potential interventions for novel coronavirus in China: A systematic review». Journal of Medical Virology, 92, 5, 5-2020, pàg. 479–490. DOI: 10.1002/jmv.25707. PMC: 7166986. PMID: 32052466.
  10. ↑ Fox, Maggie «Drug makers are racing to develop immune therapies for Covid-19. Will they be ready in time?». Stat, 19-03-2020 [Consulta: 21 març 2020].
  11. ↑ «Chinese military scientists ordered to win global race to develop coronavirus vaccine». South China Morning Post, 19-03-2020 [Consulta: 22 març 2020].
  12. ↑ COVID-19 Clinical Research Coalition «Global coalition to accelerate COVID-19 clinical research in resource-limited settings». Lancet, 395, 10233, 4-2020, pàg. 1322–1325. DOI: 10.1016/s0140-6736(20)30798-4. PMC: 7270833. PMID: 32247324.
  13. ↑ 13,0 13,1 Maguire, Brittany J.; Guérin, Philippe J. «A living systematic review protocol for COVID-19 clinical trial registrations». Wellcome Open Research, 5, 02-04-2020, pàg. 60. DOI: 10.12688/wellcomeopenres.15821.1. ISSN: 2398-502X. PMC: 7141164. PMID: 32292826.
  14. ↑ «Therapeutic options for the 2019 novel coronavirus (2019-nCoV)». Nature Reviews. Drug Discovery, 19, 3, 3-2020, pàg. 149–150. DOI: 10.1038/d41573-020-00016-0. PMID: 32127666.
  15. ↑ «Therapeutic options for the 2019 novel coronavirus (2019-nCoV)». Nature Reviews. Drug Discovery, 19, 3, 3-2020, pàg. 149–150. DOI: 10.1038/d41573-020-00016-0. PMID: 32127666.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Discovering drugs to treat coronavirus disease 2019 (COVID-19)». Drug Discoveries & Therapeutics, 14, 1, 29-02-2020, pàg. 58–60. DOI: 10.5582/ddt.2020.01012. PMID: 32147628.
  17. ↑ «Coronavirus puts drug repurposing on the fast track». Nature Biotechnology, 38, 4, 2-2020, pàg. 379–381. DOI: 10.1038/d41587-020-00003-1. PMID: 32205870.
  18. ↑ «Generating randomized trial evidence to optimize treatment in the COVID-19 pandemic». Canadian Medical Association Journal, 192, 15, 26-03-2020, pàg. E405–E407. DOI: 10.1503/cmaj.200438. ISSN: 0820-3946. PMC: 7162442. PMID: 32336678 [Consulta: 27 març 2020].
  19. ↑ «The Drug Development Process». U.S. Food and Drug Administration (FDA), 04-01-2018. [Consulta: 21 març 2020].
  20. ↑ «Call to pool research resources into large multi-centre, multi-arm clinical trials to generate sound evidence on COVID-19 treatments». European Medicines Agency, 19-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  21. ↑ «COVID-19 vaccine and treatments tracker (Choose vaccines or treatments tab, apply filters to view select data)». Milken Institute, 14-01-2021. [Consulta: 18 gener 2021].
  22. ↑ 22,0 22,1 Milken Institute. «COVID-19 treatment and vaccine tracker», 02-04-2020. Arxivat de l'original el 27 de març 2020. [Consulta: 2 abril 2020].
  23. ↑ Koch, Selina; Pong, Winnie. «First up for COVID-19: nearly 30 clinical readouts before end of April». BioCentury Inc., 13-03-2020. [Consulta: 1r abril 2020].
  24. ↑ Shaffer, L «15 drugs being tested to treat COVID-19 and how they would work» (en anglès). Nat Med, 2020; Maig 15, pàgs: 8. ISSN 1546-170X. DOI: 10.1038/d41591-020-00019-9. PMID: 32415251 [Consulta: 19 maig 2020].
  25. ↑ 25,0 25,1 Wang M, Cao R, Zhang L, Yang X, Liu J, Xu M, Shi Z, Hu Z, Zhong W, Xiao G; 6 «Remdesivir and chloroquine effectively inhibit the recently emerged novel coronavirus (2019-nCoV) in vitro». Cell Research, 30, 3, 2-2020, pp: 269–271. DOI: 10.1038/s41422-020-0282-0. PMC: 7054408. PMID: 32020029.
  26. ↑ Li G, De Clercq E «Therapeutic options for the 2019 novel coronavirus (2019-nCoV)». Nature Reviews. Drug Discovery, 19, 3, 3-2020, pàg. 149–150. ISSN 1474-1784. DOI: 10.1038/d41573-020-00016-0. PMID: 32127666.
  27. ↑ Beeching, Nicholas J.; Fletcher, Tom E.; Fowler, Robert «BMJ Best Practices: COVID-19». BMJ, 2020; Abr 14 (rev), pàgs: 111. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2020 [Consulta: 20 desembre 2020].
  28. ↑ Grein J, Ohmagari N, Shin D, Diaz G, Asperges E, Castagna A, Feldt T, Green G, Green ML, Lescure FX, Nicastri E, Oda R, Yo K, Quiros-Roldan E, Studemeister A, Redinski J, Ahmed S, Bernett J, Chelliah D, Chen D, Chihara S, Cohen SH, Cunningham J, D'Arminio Monforte A, Ismail S, Kato H, Lapadula G, L'Her E, Maeno T, Majumder S, Massari M, Mora-Rillo M, Mutoh Y, Nguyen D, Verweij E, Zoufaly A, Osinusi AO, DeZure A, Zhao Y, Zhong L, Chokkalingam A, Elboudwarej E, Telep L, Timbs L, Henne I, Sellers S, Cao H, Tan SK, Winterbourne L, Desai P, Mera R, Gaggar A, Myers RP, Brainard DM, Childs R, Flanigan T; 8 «Compassionate Use of Remdesivir for Patients with Severe Covid-19». N Engl J Med, 2020 Abr; 10, pàgs: 19. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMoa2007016. PMID: 32275812.
  29. ↑ Mancini, DP; Kuchler, H «Gilead antiviral drug remdesivir flops in first trial» (en anglès). Financial Times, 2020; Abr 23, págs: 3 [Consulta: 24 abril 2020].
  30. ↑ ACN «Un assaig clínic demostra que un antiviral és el primer fàrmac eficaç contra el coronavirus». Públic, 2020, Abr 30, pàgs: 2 [Consulta: 14 maig 2020].
  31. ↑ Beigel, JH; Tomashek, KM; Dodd, LE; Mehta, AK; et al «Remdesivir for the Treatment of Covid-19 - Preliminary Report» (en anglès). N Engl J Med, 2020; Maig 22, pp: NEJMoa2007764. PMID: 32445440. DOI: 10.1056/NEJMoa2007764. PMC: 7262788 [Consulta: 3 juliol 2020].
  32. ↑ Mason, J; Blenkinsop, P «Gilead's COVID-19 antiviral remdesivir gets conditional EU clearance» (en anglès). Reuters, 2020; Juliol 3, págs: [Consulta: 4 juliol 2020].
  33. ↑ «Japanese flu drug 'clearly effective' in treating coronavirus, says China». , 18-03-2020.
  34. ↑ «Coronavirus: Japanese anti-viral drug effective in treating patients, Chinese official says». The Independent.
  35. ↑ «Which Covid-19 drugs work best?». MIT Technology Review.
  36. ↑ «Coronavirus, il Veneto sperimenta l'antivirale giapponese Favipiravir. Ma l'Aifa: "Ci sono scarse evidenze scientifiche su efficacia"» (en italià), 22-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
  37. ↑ «AIFA precisa, uso favipiravir per COVID-19 non autorizzato in Europa e USA, scarse evidenze scientifiche sull'efficacia» (en italià). [Consulta: 23 març 2020].
  38. ↑ «Russian Ministry of Health approves the first COVID-19 drug Avifavir produced by JV of RDIF and ChemRar». RDIF, 30-05-2020 [Consulta: 31 maig 2020]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-10-06. [Consulta: 29 maig 2022].
  39. ↑ «Russian Health Ministry approves anti-coronavirus drug Avifavir». BNN Bloomberg, 31-05-2020 [Consulta: 31 maig 2020].
  40. ↑ «Russia plans coronavirus vaccine clinical trials in two weeks». Reuters, 30-05-2020 [Consulta: 31 maig 2020].
  41. ↑ «Glenmark's FabiFlu approved for coronavirus treatment in India, costs Rs 103 per tablet» (en anglès). India Today, 20-06-2020 [Consulta: 30 juny 2020].
  42. ↑ «Pfizer Announces Additional Phase 2/3 Study Results Confirming Robust Efficacy of Novel COVID-19 Oral Antiviral Treatment Candidate in Reducing Risk of Hospitalization or Death». , 14-12-2021.
  43. ↑ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès). Centers for Disease Control and Prevention, 11-02-2020. [Consulta: 11 març 2020].
  44. ↑ Gregoire, M; Le Turnier, P; Gaborit, BJ; Veyrac, G; et al «Lopinavir pharmacokinetics in COVID-19 patients» (en anglès). J Antimicrob Chemother, 2020; Maig 22, pp: dkaa195. ISSN 1460-2091. DOI: 10.1093/jac/dkaa195. PMID: 32443151 [Consulta: 23 maig 2020].
  45. ↑ Cao B, Wang Y, Wen D, Liu W, et al «A Trial of Lopinavir-Ritonavir in Adults Hospitalized with Severe Covid-19». The New England Journal of Medicine, 382, 19, 07-05-2020, pp: 1787–1799. DOI: 10.1056/NEJMoa2001282. PMC: 7121492. PMID: 32187464.
  46. ↑ Meini, S; Pagotto, A; Longo, B; Vendramin, I; et al «Role of Lopinavir/Ritonavir in the Treatment of Covid-19: A Review of Current Evidence, Guideline Recommendations, and Perspectives» (en anglès). J Clin Med, 2020 Jun 30; 9 (7), pp: 2050. PMID: 32629768. DOI: 10.3390/jcm9072050. PMC: 7408758 [Consulta: 26 setembre 2020].
  47. ↑ 47,0 47,1 Redacció. «L'assaig clínic pel coronavirus es farà a Igualada i al nord de l'àrea metropolitana de Barcelona». Infoanoia, 16-03-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  48. ↑ Kim, EJ; Choi, SH; Park, SJ; Kwon, YS; et al «Use of Darunavir-Cobicistat as a Treatment Option for Critically Ill Patients with SARS-CoV-2 Infection» (en anglès). Yonsei Med J, 2020 Set; 61 (9), pp: 826-830. PMID: 32882767. DOI: 10.3349/ymj.2020.61.9.826. PMC: 7471078 [Consulta: 27 setembre 2020].
  49. ↑ DrugBank «Camostat» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Abr 5; DB13729 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 6 abril 2020].
  50. ↑ UniProt «Transmembrane protease serine 2» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Feb 26; O15393 -TMPS2_HUMAN- (rev), pàgs: 15 [Consulta: 6 abril 2020].
  51. ↑ Iwata-Yoshikawa N, Okamura T, Shimizu Y, Hasegawa H, et al «TMPRSS2 Contributes to Virus Spread and Immunopathology in the Airways of Murine Models after Coronavirus Infection» (en anglès). J Virol, 2020 Mar 5; 93 (6), pii: e01815-18. PMID: 30626688. DOI: 10.1128/JVI.01815-18. PMC: 6401451 [Consulta: 6 abril 2020].
  52. ↑ 52,0 52,1 (21 novembre 2020). "Coronavirus (COVID-19) Update: FDA Authorizes Monoclonal Antibodies for Treatment of COVID-19". Nota de premsa. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  53. ↑ 53,0 53,1 Gao J, Tian Z, Yang X «Breakthrough: Chloroquine phosphate has shown apparent efficacy in treatment of COVID-19 associated pneumonia in clinical studies» (en anglès). Bioscience Trends, 14, 1, 19-02-2020, pp: 72–73. DOI: 10.5582/bst.2020.01047. ISSN: 1881-7823. PMID: 32074550.
  54. ↑ Touret F, de Lamballerie X «/ Of chloroquine and COVID-19» (en anglès). Antiviral Research, 2020 Mar 15; 177, pp: 104762. PMID: 32147496. DOI: 10.1016/j.antiviral.2020.104762. PMC: 7132364 [Consulta: 19 abril 2020].
  55. ↑ Multicenter collaboration group of Department of Science Technology of Guangdong Province Health Commission of Guangdong Province for chloroquine in the treatment of novel coronavirus pneumonia «Expert consensus on chloroquine phosphate for the treatment of novel coronavirus pneumonia» (en xinés). Chinese Journal of Tuberculosis and Respiratory Diseases (Zhonghua Jie He He Hu Xi Za Zhi), 43, 2-2020, pàg. E019. DOI: 10.3760/cma.j.issn.1001-0939.2020.0019. PMID: 32075365.
  56. ↑ (9 novembre 2020). "Hydroxychloroquine does not benefit adults hospitalized with COVID-19". Nota de premsa. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  57. ↑ Self, Wesley H.; Semler, Matthew W.; Leither, Lindsay M.; Casey, Jonathan D.; Angus, Derek C.; Brower, Roy G.; Chang, Steven Y.; Collins, Sean P.; Eppensteiner, John C. «Effect of Hydroxychloroquine on Clinical Status at 14 Days in Hospitalized Patients With COVID-19». JAMA, 324, 21, 11-2020, pàg. 2165–2176. DOI: 10.1001/jama.2020.22240. PMC: 7653542. PMID: 33165621.
  58. ↑ Caly, L., Druce, J.D., Catton, M.G., Jans, D.A. and Wagstaff, K.M. (2020). The FDA-approved Drug Ivermectin inhibits the replication of SARS-CoV-2 in vitro. Antiviral Research, [online] p.104787. Available at: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0166354220302011# [Accessed 5 Apr. 2020].
  59. ↑ Monash Biomedicine Discovery Institute. (n.d.). Possible coronavirus drug identified by Monash University scientists. [online] Available at: https://www.monash.edu/discovery-institute/news-and-events/news/2020-articles/possible-coronavirus-drug-identified-by-monash-university-scientists [Accessed 5 Apr. 2020].
  60. ↑ Miossec, P «Understanding the cytokine storm during COVID-19: Contribution of preexisting chronic inflammation» (en anglès). Eur J Rheumatol, 2020; Maig 11, pàgs: 2. ISSN 2148-4279. DOI: 10.5152/eurjrheum.2020.2062. PMID: 32412405 [Consulta: 18 maig 2020].[Enllaç no actiu]
  61. ↑ Touret, F; de Lamballerie, X «Of chloroquine and COVID-19» (en anglès). Antiviral Res, 2020 Maig; 177, pp: 104762. PMID: 32147496. DOI: 10.1016/j.antiviral.2020.104762. PMC: 7132364 [Consulta: 6 setembre 2020].
  62. ↑ Seley-Radtke, Katherine «A small trial finds that hydroxychloroquine is not effective for treating coronavirus». The Conversation, 03-04-2020 [Consulta: 28 abril 2020].
  63. ↑ Molina, Jean Michel; Delaugerre, Constance; Goff, Jerome Le; Mela-Lima, Breno; Ponscarme, Diane; Goldwirt, Lauriane; de Castro, Nathalie «No Evidence of Rapid Antiviral Clearance or Clinical Benefit with the Combination of Hydroxychloroquine and Azithromycin in Patients with Severe COVID-19 Infection» (en frànces). Médecine et Maladies Infectieuses, 3-2020, pp: S0399077X20300858. DOI: 10.1016/j.medmal.2020.03.006.
  64. ↑ Yao X, Ye F, Zhang M, Cui C, Huang B, Niu P, Liu X, Zhao L, Dong E, Song C, Zhan S, Lu R, Li H, Tan W, Liu D; 8 «In Vitro Antiviral Activity and Projection of Optimized Dosing Design of Hydroxychloroquine for the Treatment of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 (SARS-CoV-2)». Clinical Infectious Diseases, 2020; Mar 9, pp: ciaa237. DOI: 10.1093/cid/ciaa237. PMC: 7108130. PMID: 32150618.
  65. ↑ Mehra, Mandeep R.; Desai, Sapan S.; Ruschitzka, Frank; Patel, Amit N. «Hydroxychloroquine or chloroquine with or without a macrolide for treatment of COVID-19: a multinational registry analysis» (en anglès). The Lancet (Epub AoP), 22-05-2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31180-6. ISSN: 0140-6736. PMID: 32450107.
  66. ↑ WHO «WHO Director-General's opening remarks at the media briefing on COVID-19» (en anglès). DG Speeches, 2020; Maig 25, pàgs: 4 [Consulta: 29 abril 2020].
  67. ↑ «Citing safety concerns, the W.H.O. paused tests of a drug Trump said he had taken». The New York Times, 26-05-2020.
  68. ↑ Shields, M; Farge, E «WHO set to resume hydroxychloroquine trial in battle against COVID-19» (en anglès). Health News, Reuters, 2020; Juny 3, pàgs: 3 [Consulta: 3 juny 2020].
  69. ↑ Davey, Melissa; Kirchgaessner, Stephanie; Boseley, Sara «Governments and WHO changed Covid-19 policy based on suspect data from tiny US company». The Guardian, 03-06-2020 [Consulta: 4 juny 2020].
  70. ↑ Editors «Expression of concern: Hydroxychloroquine or chloroquine with or without a macrolide for treatment of COVID-19: a multinational registry analysis» (en anglès). The Lancet, 2020; Jun 3, pàgs: 1. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31290-3 [Consulta: 4 juny 2020].
  71. ↑ AEMPS «La AEMPS toma medidas con respecto a los ensayos clínicos para la COVID-19 con hidroxicloroquina» (en castellà). Acciones informativas, 2020; Juny 22, MUH 15/2020, pàgs: 2 [Consulta: 23 juny 2020].
  72. ↑ Mitjà, Oriol; Corbacho-Monné, Marc; Ubals, Maria; Tebe, Cristian; Peñafiel, Judith «Hydroxychloroquine for Early Treatment of Adults with Mild Covid-19: A Randomized-Controlled Trial». Clinical Infectious Diseases: An Official Publication of the Infectious Diseases Society of America, 16-07-2020. DOI: 10.1093/cid/ciaa1009. ISSN: 1537-6591. PMC: 7454406. PMID: 32674126.
  73. ↑ National Institutes of Health (NIH) «Hydroxychloroquine does not benefit adults hospitalized with COVID-19». News Releases, 09-11-2020 [Consulta: 9 novembre 2020].
  74. ↑ Andreakos E, Tsiodras S «COVID-19: lambda interferon against viral load and hyperinflammation» (en anglès). EMBO Mol Med, 2020; Maig 25, pp: e12465. ISSN 1757-4684. DOI: 10.15252/emmm.202012465. PMID: 32333818 [Consulta: 9 juny 2020].
  75. ↑ Mantlo, E; Bukreyeva, N; Maruyama, J; Paessler, S; Huang, C «Antiviral activities of type I interferons to SARS-CoV-2 infection» (en anglès). Antiviral Res, 2020 Jul; 179, pp: 104811. PMID: 32360182. DOI: 10.1016/j.antiviral.2020.104811. PMC: 7188648 [Consulta: 26 juny 2020].
  76. ↑ Chief Investigators Team. «Low-cost dexamethasone reduces death by up to one third in hospitalised patients with severe respiratory complications of COVID-19 — RECOVERY Trial». www.recoverytrial.net, 16-06-2020. [Consulta: 17 juny 2020].
  77. ↑ Selvaraj, V; Kwame Dapaah-Afriyie, K; Finn, A; Flanigan, TP «Short-Term Dexamethasone in Sars-CoV-2 Patients» (en anglès). R I Med J (2013), 2020 Jun 19; 103 (6), pp: 39-43. ISSN 2327-2228. PMID: 32570995 [Consulta: 26 juny 2020].
  78. ↑ Yang, JW; Yang, L; Luo, RG; Xu, JF «Successful use of methylprednisolone for treating severe COVID-19» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2020; Maig 29 (Epub Aop), pàgs: 5. PMID: 32479759. DOI: 10.1016/j.jaci.2020.05.021. PMC: 7256545 [Consulta: 3 juliol 2020].
  79. ↑ Konig MF, Powell MA, Staedtke V, Bai RY, et al «Preventing cytokine storm syndrome in COVID-19 using α-1 adrenergic receptor antagonists» (en anglès). J Clin Invest, 2020; Maig 26, pii: 139642. ISSN 1558-8238. DOI: 10.1172/JCI139642. PMID: 32352407 [Consulta: 26 juny 2020].
  80. ↑ Liu, Roxanne; Miller, Josh. «China approves use of Roche drug in battle against coronavirus complications». Reuters, 03-03-2020. [Consulta: 14 març 2020].
  81. ↑ «Effective Treatment of Severe COVID-19 Patients with Tocilizumab». ChinaXiv.org, 05-03-2020. DOI: 10.12074/202003.00026. [Consulta: 14 març 2020].
  82. ↑ Redacció. «3 patients get better on arthritis drug» (en anglès). ANSA, 05-03-2020. [Consulta: 14 març 2020].
  83. ↑ Rodríguez-Baño, J; Pachón, J; Carratalà, J; Ryan, P; et al «Treatment with tocilizumab or corticosteroids for COVID-19 patients with hyperinflammatory state: a multicentre cohort study (SAM-COVID-19)». Clin Microbiol Infect, 2020; Ag 26, pp: S1198-743X(20)30492-4. DOI: 10.1016/j.cmi.2020.08.010. PMC: 7449935. PMID: 32860964 [Consulta: 1r setembre 2020].
  84. ↑ NCI Thesaurus «Lenzilumab» (en anglès). National Cancer Institute, NIH. US Department of Health and Human Services, 2020 Maig 26; C125081 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 25 juny 2020].
  85. ↑ Mehta, P; Porter, JC; Manson, JJ; Isaacs, JD; Openshaw, PJM; McInnes, IB; Summers, C; Chambers, RC «Therapeutic blockade of granulocyte macrophage colony-stimulating factor in COVID-19-associated hyperinflammation: challenges and opportunities». Lancet Respir Med, 16-06-2020, pp: S2213-2600(20)30267-8. DOI: 10.1016/S2213-2600(20)30267-8. ISSN: 2213-2619. PMID: 32559419 [Consulta: 25 juny 2020].
  86. ↑ PubChem «Infliximab» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2020 Mar 14; Substance Record SID 178101701 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 21 juliol 2020].
  87. ↑ Stallmach, A; Kortgen, A; Gonnert, F; Coldewey, SM; et al «Infliximab against severe COVID-19-induced cytokine storm syndrome with organ failure-a cautionary case series». Crit Care, 2020 Jul 17; 24 (1), pp: 444. DOI: 10.1186/s13054-020-03158-0. ISSN: 1466-609X. PMID: 32680535 [Consulta: 21 juliol 2020].
  88. ↑ Cavalli, G; De Luca, G; Campochiaro, C; Della-Torre, E; et al «Interleukin-1 blockade with high-dose anakinra in patients with COVID-19, acute respiratory distress syndrome, and hyperinflammation: a retrospective cohort study». Lancet Rheumatol, 2020 Jun; 2 (6), pp: e325-e331. DOI: 10.1016/S2665-9913(20)30127-2. PMC: 7252085. PMID: 32501454 [Consulta: 1r setembre 2020].
  89. ↑ Huet, T; Beaussier, H; Voisin, O; Jouveshomme, S; et al «Anakinra for severe forms of COVID-19: a cohort study». Lancet Rheumatol, 2020 Jul; 2 (7), pp: e393-e400. DOI: 10.1016/S2665-9913(20)30164-8. PMC: 7259909. PMID: 32835245 [Consulta: 1r setembre 2020].
  90. ↑ DrugBank «Bamlanivimab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Oct 12; DB15718 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 10 novembre 2020].
  91. ↑ Chen, P; Nirula, A; Heller, B; Gottlieb, RL; et al «SARS-CoV-2 Neutralizing Antibody LY-CoV555 in Outpatients with Covid-19» (en anglès). , 2020; Oct 28, pàgs: 18. PMID: 33113295. DOI: 10.1056/NEJMoa2029849. ISSN: 1533-4406 [Consulta: 10 novembre 2020].
  92. ↑ 92,0 92,1 U.S. Food and Drug Administration (FDA) «Coronavirus (COVID-19) Update: FDA Authorizes Monoclonal Antibody for Treatment of COVID-19» (en anglès). Press Announcements, 09-11-2020 [Consulta: 11 novembre 2020].
  93. ↑ 93,0 93,1 93,2 93,3 Casadevall A, Pirofski LA «The convalescent sera option for containing COVID-19». The Journal of Clinical Investigation, 130, 4, 13-03-2020, pp: 1545–1548. DOI: 10.1172/JCI138003. PMC: 7108922. PMID: 32167489.
  94. ↑ Piechotta, Vanessa; Chai, Khai Li; Valk, Sarah J.; Doree, Carolyn; Monsef, Ina; Wood, Erica M.; Lamikanra, Abigail; Kimber, Catherine; McQuilten, Zoe; So-Osman, Cynthia; Estcourt, Lise J. «Convalescent plasma or hyperimmune immunoglobulin for people with COVID-19: a living systematic review». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 7, 10-07-2020, pàg. CD013600. DOI: 10.1002/14651858.CD013600.pub2. ISSN: 1469-493X. PMID: 32648959.
  95. ↑ AminJafari, A; Ghasemi, S «The possible of immunotherapy for COVID-19: A systematic review» (en anglès). Int Immunopharmacol, 2020 Jun; 83, pp: 106455. PMID: 32272396. DOI: 10.1016/j.intimp.2020.106455. PMC: 7128194 [Consulta: 15 juliol 2020].
  96. ↑ Wang, C; Li, W; Drabek, D; Okba, NMA; et al «A human monoclonal antibody blocking SARS-CoV-2 infection» (en anglès). Nature Communications, 2020 Maig 4; 11 (2251), pàgs: 25. ISSN 2041-1723 [Consulta: 5 maig 2020].
  97. ↑ Pearce, Katie. «Antibodies from COVID-19 survivors could be used to treat patients, protect those at risk: Infusions of antibody-laden blood have been used with reported success in prior outbreaks, including the SARS epidemic and the 1918 flu pandemic» (en anglès). The Hub at Johns Hopkins University, 13-03-2020. [Consulta: 14 març 2020].
  98. ↑ Montelongo-Jauregui, D; Vila, T; Sultan, AS; Jabra-Rizk, MA «Convalescent serum therapy for COVID-19: A 19th century remedy for a 21st century disease» (en anglès). PLoS Pathog, 2020 Ag 12; 16 (8), pp: e1008735. PMID: 32785259. DOI: 10.1371/journal.ppat.1008735. PMC: 7423094 [Consulta: 15 desembre 2020].
  99. ↑ Howell, L. «Structure of novel coronavirus spike protein solved in just weeks». Chemical & Engineering News, 2020; Feb 19. [Consulta: 10 novembre 2020].
  100. ↑ Yang L, Liu W, Yu X, Wu M, Reichert JM, Ho M «COVID-19 antibody therapeutics tracker: a global online database of antibody therapeutics for the prevention and treatment of COVID-19» (en anglès). Antibody Therapeutics, 2020 Ag 19; 3 (3), pp: 204–211. DOI: 10.1093/abt/tbaa020. ISSN: 2516-4236. PMC: 7454247.
  101. ↑ Mohapatra, Prasanta Raghab; Mishra, Baijayantimala; Behera, Bijayini «BCG vaccination induced protection from COVID-19» (en anglès). The Indian Journal of Tuberculosis, 07-08-2020, pàgs: 11. ISSN 0019-5707. DOI: 10.1016/j.ijtb.2020.08.004. PMC: 7413058.
  102. ↑ Curtis, N; Sparrow, A; Ghebreyesus, TA; Netea, MG «Considering BCG vaccination to reduce the impact of COVID-19» (en anglès). Lancet, 2020 Maig 16; 395 (10236), pp: 1545-1546. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31025-4. PMC: 7252177. PMID: 32359402 [Consulta: 11 novembre 2020].
  103. ↑ Noval Rivas, M; Ebinger, JE; Wu, M; Sun, N; et al «BCG vaccination history associates with decreased SARS-CoV-2 seroprevalence across a diverse cohort of healthcare workers» (en anglès). J Clin Invest, 2020; Nov 19, pp: 145157. DOI: 10.1172/JCI145157. ISSN: 1558-8238. PMID: 33211672 [Consulta: 20 desembre 2020].
  104. ↑ Takahashi, Harutaka «Role of latent tuberculosis infections in reduced COVID-19 mortality: Evidence from an instrumental variable method analysis» (en anglès). Medical Hypotheses, 144, 04-11-2020, pp: 110214. ISSN 0306-9877. DOI: 10.1016/j.mehy.2020.110214. PMC: 7448767.
  105. ↑ Gallagher, J. «BCG: Can a vaccine from 1921 save lives from Covid-19?» (en anglès). Health, BBC News, 11-10-2020.
  106. ↑ Primary Care Team. «BCG vaccination to reduce the impact of COVID-19 in healthcare workers (The BRACE Trial)» (en anglès). College of Medicine and Health, University of Exeter, 12-10-2020.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Desenvolupament_i_recerca_de_medicaments_contra_la_Covid-19&oldid=33686499»